Les formes del relleu

Les formes de relleu són les següents:
Muntanya


Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons.

És menys determinant l'alçada total. Aquesta a tot el món es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensió es dóna també el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses.


      


PLANA
Pla.superfíci pla o molt poc ondulada.

Antiplà.Elevació del terreny més omenys plana.

Vall.Forma de depressió del relleu que acostuma atenir una configuració allargada.

Mapa del mon



La projecció de Gall-Peters, el seu nom de James Gall i Arno Peters, és una especialització d'un configurable igualtat de projecció àrea del mapa coneguda com la igualtat de la zona cilíndric o cilíndric d'igual àrea de projecció. El Gall-Peters assolit una considerable notorietat a finals del segle 20 com el centre d'una controvèrsia al voltant de les implicacions polítiques de disseny de mapes. Mapes basats en la projecció de seguir veient el seu ús en alguns cercles, i estan fàcilment disponibles, encara que són pocs els editors principals de cada mapa produeixen.

Forat negre




En astronomia, un forat negre és un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l'efecte túnel quàntic (radiació de Hawking). El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres".

En el centre d'un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Aquests "infinits" i "zeros" el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure'ls, i que probablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L'horitzó d'esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no res pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l'interior del qual ja només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L'ergosfera és la part que queda per fora de l'horitzó d'esdeveniments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre usualment forma un disc d'acreció.

Mort de Sol





Dins de milers de milions d'anys, quan potser tota la Humanitat hagi deixat el planeta Terra i estigui disseminada per entre les estrelles de la Via Làctia formant colònies d'exploració galàctica, el Sol, l'estrella que ha proporcionat el suport idoni per a la formació i posterior evolució de la vida, començarà a patir una sèrie de transformacions que el portaran a la seva extinció com a astre. El final del Sol serà relativament tranquil, però la seva mort significarà també la del Sistema Solar i, per tant, el de la Terra i les formes de vida que puguin poblar el planeta en aquests moments